Sentir per créixer: educació emocional conscient

Sentir per crèixer: Educació emocional conscient

Hem après que hi ha emocions "bones" i "dolentes" ... però què passa quan deixem de reprimir-les i ens fixem en la informació que aporten?

Les emocions, per molt incòmodes que ens puguin resultar de vegades,  no són ni positives ni negatives: són informació. Ens parlen constantment del que ens passa i de com ens relacionem amb el món. La por, per exemple, pot bloquejar-nos i impedir-nos fer coses que volem, però també ens protegeix del perill. Fins i tot quan apareix en situacions que no representen un risc real, ens està donant una pista important: en algun moment, alguna experiència similar va causar-nos un dany físic o emocional que va deixar empremta. 


Escoltar les emocions, en lloc de negar-les o evitar-les, és el primer pas per comprendre’ns millor. I acompanyar els infants en aquesta escolta és primordial, ja que no naixem sabent identificar ni regular el que sentim i el cervell  en desenvolupament té una capacitat per gestionar emocions com la frustració o la ràbia limitada. En aquest context, les conegudes “rabietes” no són una mala conducta ni una forma de manipulació, sinó una expressió d’un desbordament emocional que no poden gestionar d’una altra manera. Darrere d’aquestes reaccions hi ha necessitats o desitjos no satisfets, i el paper de l’adult no és eliminar-les, sinó acompanyar-les amb calma, posar límits clars i ajudar a posar paraules al que està passant.

Per poder regular una emoció, però, primer cal reconèixer-la. I això no sempre és fàcil. En infants petits, i també en persones amb alexitímia —una dificultat per identificar i expressar les emocions—, aquest procés pot ser especialment complex. És una realitat força present en alguns perfils neurodivergents, on el món emocional pot resultar més difús o difícil de verbalitzar. Per això, disposar d’eines visuals i concretes que ajudin a connectar el que es sent amb el cos i posar-hi nom és clau per avançar cap a una major consciència emocional.

En aquest camí també és important diferenciar situacions que, des de fora, poden semblar similars però que tenen orígens molt diferents. No és el mateix una rabieta que un col·lapse sensorial. En aquest últim cas, no estem davant d’una reacció emocional en si mateixa, sinó d’una resposta fisiològica del sistema nerviós davant d’una sobrecàrrega d’estímuls. Quan el cervell rep més informació de la que pot processar —soroll, llum, contacte, cansament o estrès—, activa mecanismes de defensa a través del sistema nerviós central i estructures com l’amígdala, entrant en mode d’alerta o supervivència. En aquest estat, la persona no pot raonar ni controlar la seva conducta de manera voluntària: el cos reacciona amb plor, crits, fugida o bloqueig. Entendre aquesta diferència és essencial per poder oferir l’acompanyament adequat.

Quan el cos entra en aquest estat d’alerta, necessita tornar a sentir-se segur. Aquí és on la respiració esdevé una eina fonamental. Respirar de forma lenta i conscient ajuda a regular el sistema nerviós i a reduir l’activació, facilitant el retorn a la calma. Juntament amb altres estratègies com el moviment, els espais tranquils o els objectes reguladors, la respiració pot ajudar a trencar aquests estats d’hiperactivació que sovint es tradueixen en conductes poc adaptatives.

Un altre aspecte clau en la gestió emocional és el diàleg intern. La manera com ens parlem influeix directament en com ens sentim i en com afrontem les dificultats. Les afirmacions positives són una eina senzilla però poderosa per construir una relació més amable amb un mateix i reforçar l’autoestima, que és una base essencial per a una regulació emocional sana.

Amb aquesta mirada neixen les cartes “Sentir per créixer: educació emocional conscient”, un material pensat per a famílies, docents i també per acompanyar infants i persones neurodivergents. A través de cartes d’emocions, estratègies de regulació i afirmacions positives, ofereixen recursos pràctics per ajudar a identificar, comprendre i gestionar el que sentim d’una manera més conscient. Perquè aprendre a sentir no és només un repte, és una oportunitat: la d’entendre’ns millor, cuidar-nos i construir relacions més sanes amb nosaltres mateixos i amb els altres. 

On les pots trobar?  A la botiga d’Etsy Racó de la Calma

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt