Benvinguda

Em dic Aroa i sóc una dona neurodivergent, mare, docent… en definitiva, una persona que creu fermament en el poder transformador de l’educació. De fet, recordo bé el dia que vaig enamorar-me dels llibres i del coneixement que atresoraven.  Amb aquesta idea vaig decidir dedicar la meva vida a la docència, per a mi, una de les professions més nobles i compromeses. Fruit de tots aquests anys de treball he creat amb molt d’amor una gran quantitat de materials (temaris, cartells, jocs…) que trobaràs a l’apartat temaris de secundària. T’animo a entrar-hi i fer-hi un cop d’ull! Això sí, respecta, si us plau, la meva dedicació i si els fas servir cita’m. 

Un dia, però, em vaig adonar que la meva vida s’havia transformat per sempre: la maternitat va suposar un repte enorme i meravellós que ha canviat de mil maneres diferents la meva vida i m’ha permés redescobrir-me com a part del col·lectiu neurodssident. Acompanyar els meus fills m’ha empés a iniciar aquesta nova aventura: necessitava compartir amb altres persones (pares, avis, mestres…) els materials que amb tanta dedicació estic creant, ja que no sempre allò que necessitem es troba a les botigues convencionals. A l’apartat inclusió trobaràs “flashcards” de l’abecedari adaptats, fitxes per repassar les lletres, jocs… i molt més! 

Racó de la calma, doncs, és un espai on espero que et sentis a gust i trobis tot allò que puguis necessitar!

Desenvolupament d'infants i adolescents

"Els nens no són l’adult en miniatura. El desenvolupament infantil és un procés complex que segueix les seves pròpies lleis."

Jean Piaget

Desenvolupament de la llengua escrita i el llenguatge numèric

Desenvolupament de la parla

Temaris de secundària adaptats

Acompanyar la (neuro)diversitat

La (neuro)diversitat no és un problema a solucionar, sinó una realitat humana, celebrar-la és reconèixer que hi ha moltes maneres de pensar, sentir i ser.

El paradigma de la neurodiversitat

Neurodivergències

El 1998 la Judy Singer popularitza el terme neurodiversitat i així s’obre el camí a una nova manera d’entendre la diversitat neurològica humana, molt més inclusiva, respectuosa i totalment allunyada del capacitisme actual, ja que  més enllà dels reptes que presenten les persones neurodivergents, també  tenen unes fortaleses que les fan úniques i les permeten aportar una visió diferent i original que enriqueix el món. 

Aquest terme engloba totes les persones que no són neurotípiques, és a dir, aquelles que tenen una estructura neurològica diferent i, per tant, una forma de percebre la realitat diferent.  Les altes capacitats, l’autisme, el TDAH, la dislèxia, la doble excepcionalitat (és a dir, altes capacitats amb alguna altra neurodivergència) són condicions que hi formen part. Juntament amb altres com el TOC, la depressió, l’ansietat…

Característiques comunes de les principals neurodivergències

Tot i les diferències, hi ha característques comunes en la forma de processar i interpretar el món entre el TDAH, l’autisme, les Altes Capacitats intel·lectuals, com una capacitat atencional altíssima o hiperfocus en allò que suposa un interès profund (en el cas de l’autisme, més restringits) acompanyat de dificultats atencionals en tasques poc estimulants; així com major sensibilitat emocional i sensorial (és molt habitual que les persones neurodivergents tinguin un Desordre del Processament Sensorial o DPS) . 


Per tot plegat, freqüentment es passa de períodes de gran activitat -molts projectes, idees, capacitat per aprofundir en els interessos profunds…- a períodes de burnout o esgotament físic, mental i emocional. 

book, paper, document-3089857.jpg

Dislèxia i discalcúlia

Provoquen dificultats en la lectoescriptura i les operacions matemàtiques respectivament, però també avantatges com major creativitat. 

Chalkboard with a mind map illustrating ADHD superpowers like creativity and humor.

TDAH

També coneguda com a atenció divergent, provoca agitació motora, dificultats de concentració… i una capacitat de concentració enorme en els temes d’interés (hiperfocus).

dock, boy, water, sitting, playing, sun, nature, lake, peaceful, tranquil

Autisme

Condició del neurodesenvolupament amb variat espectre d’aparició inclós l’antic “asperger”. És la condició més patologitzada, rebutjada i desconeguda. 

g76daba48f01465644c05c1fd7738b9843ea605495a6a5a6b6d514d0a9064f025684126e128a07a2ad43850cc7eaba046ef7f25c13e73c081016a3c8f6bd17dde_1280-3046269.jpg

Altes capacitats (ACI)

Apareixen quan als factors genètics es suma un entorn estimulant i favorable per al desenvolupament del potencial de la persona. Si no es treballen, el potencial es pot perdre. Sovint es presenta amb altres neurodivergències.

ai generated, brain, heart-8539583.jpg

Doble Excepcionalitat

Quan la persona té altes capacitats i una altra neurodivergència. Aquesta pot ser temporal, en casos com la depressió, o innata quan la persona és autista, TDAH, dislèxica… Si també forma part d’un col·lectiu vulnerable és parla de triple excepcionalitat.

Desordre del processament Sensorial

Les persones neurodivergents sovint tenen una forma de percebre i processar els estímuls sensorials diferent. És important fer un perfil sensorial: la forma de processar la informació impacta  sobre la vida.

Com funciona el cervell humà?

Què diu la neurociència sobre l’aprenentatge? Quines estratègies permeten aprendre més eficaçment? Quines adaptacions calen per desenvolupar el potencial de l’alumnat neurodivergent? Quins reptes presenta el sistema educatiu? Pot un almne que es troba en una situació de vulnerabilitat (social, familiar, emocional…) aprendre igual que la resta de companys/es?

RECURSOS

Cada persona és diferent i algunes ho són més que d'altres... però no pitjors

Vivim en una societat molt capacitista, la qual classifica les persones segons el seu grau de “normalitat” basant-se en un model que poc té a veure amb la realitat. Tot i així, aquest model està àmpliament estès en la literatura, les institucions…. i en les nostres ments. 

 

Cal, doncs, entendre què és (i què no és) la neurodivergència per acompanyar les persones en la seva diferència, acceptant totes les formes de percebre i interactuar amb el món des de la sinceritat, sense tabús, ni pors. Perquè totes elles, enriqueixen la realitat i són vàlides. Per això, he disenyat una sèrie de materials/recursos que poden ajudar a superar alguns reptes i desenvolupar potencialitats.

heart, bands, art-8600414.jpg

RECURSOS DESCARREGABLES

Abans de començar... Què cal tenir en compte?

g76daba48f01465644c05c1fd7738b9843ea605495a6a5a6b6d514d0a9064f025684126e128a07a2ad43850cc7eaba046ef7f25c13e73c081016a3c8f6bd17dde_1280-3046269.jpg

Atenció

És la base de qualsevol procés cognitiu i és limitada (per a tothom), però hi ha qui hi té més dificultats. Els organitzadors i espais de descans mentals són una gran eina d’ajuda.

pexels-photo-110473-110473.jpg

Organització

Si hi ha dificultats en la planificació i organització (per exemple, per alteracions en els processos executius) cal proposar ajudes, per exemple mitjançant els organitzadors.

pexels-photo-416322-416322.jpg

Consciència del procés d'aprenentatge

És bàsic que l’alumne pugui prendre consciència del propi procés d’aprenentatge, per aprendre a regular-se, demanar ajuda, etc. per exemple mitjançant autoavaluacions

Accés a la informació

Cal assegurar-se que la informació arriba a tothom. A la guia que tens més a dalt trobaràs consells i eines específiques per a les diferents dificultats que pots trobar a l’aula

A close-up of a child and parent holding hands in a park, symbolizing love and trust.

Empatia

Segurament el més important per no perdre de vista que darrere dels diagnòstics, les màscares i els reptes hi ha persones en una etapa preciosa però molt vulnerable.

hand, heart, draw, write, pavement, hand, heart, heart, heart, heart, heart

I molt d'amor!

Necessitaràs grans dosis d’amor  (i paciència), perquè de recursos no en tindràs gaires…

Organitzadors visual

Mantenir l’atenció el temps necessari per entendre què s’està treballant i què es requereix d’ells/es pot ser tot un repte. Comptar amb informació visual complementària a les explicacions (millor en paper i des del principi per poder anticipar què es farà) ajuda molt a anticipar què es farà i no perdre’s i, per tant, redueix, també, l’angoixa i la por a equivocar-se. 

 

Mapes mentals com el que proposo a continuació, línies del temps, infografies… són alguns dels materials que es poden fer servir. Però també  una mena de “check list” amb els continguts, activitats i exercicis que s’han treballat pot servir de guia d’estudi, per anticipar què entra a l’examen i donar certa confiança a l’alumnat que no s’està deixant res important pel camí i, fins i tot, com a suport per fer el dossier/ carpeta d’aprenentatge.

Prendre consciència del propi procés d’aprenentatge per poder regular els esforços, saber què hem aprés i com, així com tenir una visió realista de l’esforç realitzat per assolir els objectius és molt important, però no sempre és fàcil. Per això, utilitzar els documents d’autoavaluació aquí disponibles de forma habitual a l’aula pot ser una gran eina. 

Descans mental

Mantenir l’atenció durant els 50-55 minuts que dura (idealment) una classe és una utopia per qualsevol persona: només som capaços de mantenir una atenció plena  al principi i al final de qualsevol activitat. L’espai central l’atenció es manté de forma tan superficial que és molt difícil que es produeixi un correcte aprenentatge (l’atenció és clau per qualsevol procés cognitiu). Per maximitzar els moments atencionals podem fer servir diverses estratègies:

  1. Realitzar diferents activitats ben pautades, així es produiran més moments d’atenció plena, els corresponents amb l’inici i final de les activitats.
  2. Proposar espais de descans mental entre activitats: poden ser tasques senzilles com uns minuts d’escoltar música, o per fer un dibuix lliure, baixar al pati… o una fixa amb jocs relacionats amb el temari (o no): sopes de lletres, mots encreuats, endevinalles… Qualsevol cosa que sigui lúdica i atractiva. A la imatge proposo uns mots encreuats que pots descarregar a l’apartat de “materials per treballar l’Edat Mitjana”.
  3. Proposar activitats que despertin interès i siguin motivadores per l’alumnat. Cal tenir en compte, però, que cada persona és diferent i pot tenir interessos molt diversos, a més, la motivació té un factor intrínsec a la persona…

Organitzador/ planificador

L’organització i planificació de la feina és molt important, però pot resultar complex per a molts alumnes i no saber com, quan i de quina manera se’ls avalua, quan han d’entregar les tasques, etc. és bastant habitual. 

Un recurs molt útil és  reunir en un document esquematiztat i molt visual tota la informació rellevant de cada unitat, així com una petita autoavaluació

Desplaça cap amunt