Coneix l'Edat Mitjana

Mil anys de tenebres o de princeses i castells llegendaris?

Quan al Renaixement els intel·lectuals divideixen la història en les etapes que coneixem actualment, decideixen que el període que va entre la seva, que decideixen anomenar “Edat Moderna”, i els seus admirats grecoromans (els “clàssics”) és un retrocés que no serveix per a res, per aixó l’anomenen la del mig, és a dir, l’Edat Mitjana.

Segurament quan penses en l’Edat Mitjana et venen al cap la Inquisició, guerres, foscor, brutícia, mort, destrucció, incultura… O tot el contrari, castells magestuosos, princeses, cavallers i dracs llegendaris. És lògic ja que els prejudicis dels “moderns” i novel·les i pel·lícules de fantasia medieval (El Senyor dels anells, Joc de trons…) són els referents més coneguts… Però, com veurem no són reals: en aquests mil anys passen moltes coses, hi ha conflictes i retrocés, però també hi ha coneixement, intercanvis culturals, art… De fet, moltes de les característiques que creiem típiques de l’Edat Mitjana són en reqalitat modernes, com la crema de Bruixes, la persecució salvatge de la Inquisició (tot i ser una institució medieval), etc.

La fi d'un imperi en decadència

Tot i que durant molt de temps es va considerar que la caiguda de l’Imperi Romà (d’Occident) va un procés ràpid provocat per les “invasions” dels pobles germànics, els famosos “bàrbars”, en realitat va entrar en decadència poc a poc i ja des del s. III estava en crisi:

Crisi econòmica: l’imperi, massa gran, ja no pot créixer més i per tant tots els beneficis de la conquesta territorial (terres, esclaus, impostos…) s’estanquen. El comerç d’esclaus és el més afectat.

Crisi climàtica: un període llarg de sequeres provoca que no hi hagi prou collites: el preu dels aliments augmenta molt i part de la població passa gana i es perden excedents agrícoles, per tant, això afecta també l’economia.

Crisi política: l’imperi era massa gran i difícil de gestionar, l’emperador perd poder i cada cop hi ha més corrupció política. Es produeixen guerres civils. La població està molt molesta per la pobresa, la manca d’aliments, la corrupció, etc.

Crisi de valors: tot i que al principi els emperadors persegueixen els cristians, el cristianisme creix entre els romans (de religió politeista). L’emperador perd part de la legitimitat, ja que deixa de ser considerat un Déu pels cristians (només creuen en un Déu i aquest no pot ser, doncs, un humà…).

Invasions germàniques: els pobles germànics -visigots, ostrogots, francs, vàndals, alans…- també pateixen el canvi climàtic i tenen problemes amb les collites. Comencen des del s. III a entrar a les fronteres de l’imperi en forma de migracions. Els romans inclouen alguns d’aquests pobles com a mercenaris per protegir les fronteres, com és el cas dels visigots, que s’acaben romanitzant molt. Poc a poc aquests pobles van dominant part del territori imperial, ja que la feblesa dels emperadors fa molt difícil mantenir la unitat i el poder s’atomitza. Al s. IV-V dC es produeix la “segona onada d’invasions”, aquest cop més violenta, i serà el motiu últim que acabarà d’enfonsar el un imperi amb molts problemes el 476.

El 395, vuitanta anys abans de la caiguda definitiva de l’Imperi Romà (d’Occident), l’emperador Teodosi dóna en herència l’Imperi dividit als seus dos fills amb l’esperança que fos més fàcil de redreçar la situació si havien de governar dos territoris més petits:

l’Imperi Romà d’Orient (que es convertirà en l’imperi Bizantí)
l’Imperi Romà d’Orient. Al s. V l’Imperi Romà d’Occident ja ha desaparegut (476).

L'Imperi es desintegra

Com hem dit, l’Imperi entra en crisi ja al s. III, però no és fins al s. IV que el declivi es fa evident per diversos motius:

Les invasions germàniques: a mitjans del s. IV els pobles germànics comencen a travessar el limes (frontera imperial). A principis del s. V els gots envaeixen territoris i saquegen Roma (410 d.c.). Roma els intenta integrar els visigots (foedus, exèrcit) però cau sota el poder d’aquests pobles > formació dels regnes germànics.
Agreujament de la crisi econòmica provocada per la despesa militar, els impostos elevats, la inflació i la manca de nous tresors i esclaus fruit de la frenada de les conquestes.
La divisió de l’Imperi per part de Teodosi, la qual cosa debilita més l’Imperi.
Corrupció i inestabilitat política. les nombroses guerres civils i enfrontaments pel poder van provocar una atomització encara major d’aquest. El Senat no va saber solucionar el problema i la figura de l’emperador cada cop té menor rellevància.
Enfonsament de les tradicions romanes: l’extensió del Cristianisme avança a un ritme creixent, especialment amb la proclamació de l’Edicte de Milà el 313, que permet la llibertat religiosa i posa fi a la persecució dels cristians; això va anar reduint el poder i el prestigi de l’Emperador en favor del poder i el prestigi dels papes i la jerarquia eclesiàstica un cop es converteix en la religió oficial de l’Imperi per voluntat de Teodisi (380).
La debilitat de les legions: cada cop més, mercenaris i germànics (“bàrbars”) que no tenien un lligam especial amb Roma formen part de l’exèrcit, per la qual cosa la seva fidelitat i dedicació és menor.

Cau l'Imperi... I ara què?

Com hem dit, els pobles germànics portaven molt de temps entrant a les fronteres de l’Imperi Romà, primer en forma de migracions més o menys pacífiques causades per problemes de subsistència (les males collites continuades promogudes per un canvi climàtic global van provocar períodes de fam, a més, els Huns, un poble estepari nòmada i molt guerrer va començçar a conquerir les seves terres, ja que la seva regió estava encara més afectada pel canvi climàtic). Els romans els van anar assimilant i fins i tot, els visigots van establir un foeudus (418 dC), un territori gestionat per ells dins de l’Imperi. Això és una mostra de la incapacitat dels romans d’imposar el seu poder. Els visigots, a canvi, havien de controlar l’entrada dels altres pobles germànics per evitar invasions.

Tot i aixi, a partir del s. IV comencen a apareixer onades cada cop més intenses i violentes de germànics entrant a l’imperi fugint de la gana i dels Huns -un poble estepari, nòmada i molt guerrer-, comandats pel seu cabdill, Atila. Aquest fet va agreujar, com hem vist, processos interns de l’Imperi romà (corrupció, crisi econòmics, política, guerres civils, fam…) fins que poc a poc van anar perdent la capacitat d’expulsar-los. Cada clan germànic s’assenta en un territori i poc a poc Roma es va desintegrant.

La caiguda definitiva es produeix quan Odoacre, el cap dels Hèruls, un d’aquests pobles germànics, saqueja Roma i deposa Ròmul Augústul, l’últim emperador de la Roma occidental. Ara cada terriori és governat de forma independent per aquests pobles: els francs, els visigots, ostrogots…

Per tant, una de les característiques de l’Inici de l’Edat Mitjana és l’atomització del poder, la fragmentació de l’Imperi d’Occident en molts regnes petits, el declivi del comerç, ja que deixa d’haver un poder central que tingui cura de les vies de comunicació i la seguretat d’aquestes: arreglar els camins per poder transitar-hi, evitarla proliferació d’assaltadors de camins, lladres, pirates al Mediterrani, etc.

Això provoca que l’economia comercial es transformi en una economia de subsistència, és a dir, que la gent ja no pot especialitzar-se en una feina concreta i comprar els productes que necessita amb els diners que guanya, sinó que h han de sobreviure amb allò que cada família pot crear, des del menjar, fins a la roba i els estris. Per tant, ja no es pot viure a les ciutats i la gent marxa al camps (èxode rural). Les ciutats pràcticament desapareixen i el 90% de la població es dedica a l’agricultura.

Canvis

Amb la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, que com hem vist és un procés llarg i amb moltes causes, es produeixen una sèrie de canvis profunds que afecten l’rganització social i política, així com el dia a dia de les persones. Per això parlem de la fi d’un període (l’Edat Antiga) i l’inici d’un de nou (l’Edat Mitjana):

L'Imperi Romà desapareix
Passem d'un imperi urbà, on les ciutats són importants enclavaments comercials i on viu molta gent (comerciants, artesans especialitzats...) a l'abandonament de les ciutats > èxode rural
Fragmentació del territori: la gent viu dispersa al camp, com pot, i no hi ha un poder centralitzat.
Desapareixen les xarxes comercials i es passa a una societat d'autoconsum (es menja i es consumenix el que la família pot fer ella mateixa).

Continuïtats

Tot i els profunds canvis, alguns d’ells traumàtics, que marquen la societat als inicis de l’Edat Mitjana, també hi ha processos i característiques que es mantenen des del final de l’Edat Antiga i durant tota l’Edat Mitjana.

Com per exemple:

La idea d'Imperi perdura en l'Imperi Bizantí i el Carolingi (el veurem més endavant).
El cristianisme (religió oficial de l'imperi des del 380 amb l'emperador Teodosi i la majoritària quan el 393 es prohibeix l'antiga religió politeista) segueix sent la religió oficial i majoritària durant tota l'Edat mitjana.
El llatí segueix sent la religió de cultura fins i tot quan del llatí sorgeixen més endavant les llengües vernacles -català, francès, portuguès, castellà...).
L'agricultura es manté com la font principal de riquesa i prestigi social.