ELS INVISIBLES:
Desigualtat i pobresa

Què és la desigualtat social?

La desigualtat social és el fenòmen que es produeeix en una societat quan la distrubució dels recursos no és igualitària i té dues vessants diferenciades però sovint entrellaçades que són l’accés als recursos i els drets i oportunitats socials.

És la desigualtat social inherent a l'èsser humà?

La majoria de les cultures que coneixem tenen una estructura que promou la desigualtat social, ja sigui una societat de classes; una societat estamental com a les societats feudals medievals:, el sistema de de castes. … Això ens pot portar a pensar que les societats humanes sempre han estat desiguals irremeiablement.

Aquesta forma de pensar és perillosa, ja que ens pot portar a acceptar la desigualtat com a quelcom inevitable, fins i tot natural. Per això, cal veure altres models de societat on la desigualtat no existeix abans de radiografiar la nostra pròpia societat i analitzar-la.

A la recerca de societats igualitàries...

A la Prehistòria els humans vivien en societats igualitàries, és a dir, tenien una forma d’organització no jerarquitzada ni estratificada i tampoc es produien desigualtats de gènere, etc.

Es tracta del període històric més llarg que ha viscut l’èsser humà i el més determinant ja que és allà quan sorgeix l’èsser humà i es produeixen els grans canvios i innovacions que senten las bases del que sóm:

Al Paleolític inferior es produeix el llarg procés d’hominització que culmina amb l’aparició de l’espècie Homo Sapiens, de la qual només queda actualment una subespècie: Homo Sapiens Sapiens; tot i que no sempre ha estat així, vam coexistir amb altres subespècies de similars característiques com l’Homo Sapiens Neandertalensis. Els coneguts com a “neandertals”, fins fa poc considerats menys desenvolupats que els sapiens sapiens, tot i que teories més modernes estan desmuntant molts mites i deixant en evidència el racisme amb el qual s’ha tractat durant molt de temps els neandertals, de qui els europeus tenim entre un 3% i un 5% de gens pel contacte que ambdues subespècies van tenir).

Per aquest motiu les teories raciestes que defensen fins i tot avui dia l’existència de suposades “races superiors” és absolutament falsa, basada en prejudicis i va en contra de qualsevol evidència científica. I malgrat tot, encara cal explicar-ho i justificar-ho degut, en part, a què els processos històrics del passat recent (imperialisme, colonialisme…) han deixat profundes seqüeles al present i encara generen relacions desiguals entre diferents grups humans que són justificades com a conseqüència de la superioritat (física, intel·lectual, moral o cultural) d’uns respecte d’altres.

Les societats del paleolític superior de caçadors i recol·lectors eren igualitàries tot i haver certa diferenciació, no massa estricta, de tasques per qüestions com el sexe o l’edat: les dones però també les criatures i persones grans tendien a dedicar-se més a la recol·lecció, però també hi participaven homes joves, ja que era la principal font d’aliments. La participació dels homes joves i forts era més comuna en les tasques de cacera per no posar en perill la supervivència del grup arriscant la vida de les dones en edat fèrtil. Tot i així, tot el grup hi participava i s’han trobat restes arqueològiques que demostren que era relativament freqüent que hi hagués dones joves també caçant.

De nou, durant molt de temps la interpretació del passat ha estat molt contaminada pels prejudicis dels historiadors (eminentment homes i blancs) en dotar d’una rellevància que no tenia al seu temps la cacera i menyspreant altres tasques que es consideraven “de dones”. Això no només ha impedit tenir una visió més clara de com eren aquestes societats sinó que ha tingut i encara té un impacte enorme en la construcció de la identitat de gènere i ha servit per justificar el masclisme imperant.

> Lectura recomanada: Prehistorias de Mujeres. Descubre lo que te han contado sobre nosotras. Marga Sánchez Romero

Recreació del poblat Neolític de la Draga (banyoles). Com podem veure totes les cases són uguals, la qual cosa ens parla d’una societat igualitària tot i la diferenciació de tasques: agricultura, ramaderia, artesania, pesca, comerç…

Al Neolític es produeix l’anomenada “Revolució Neolítica”, un procés molt llarg -uns 1.000 anys- que culmina amb la domesticació de plantes i animals, és a dir, amb el sorgiment de la ramaderia i l’agricultura i, per tant, de les societats sedentàries organitzades en poblats amb les seves estructures. Tot i que a final del neolític comença a sorgir la diferència entre diferents individus encara trobem societats igualitàries i no jerarquitzades.

A l’Edat dels Metalls, període que assoleix la metal·lúrgia del coure, el bronze i el ferro en les subetapes homònimes, aquests poblats es fan cada cop mes complexos: sorgeixen ciutats amb entramats urbans clars (carrers, places…), més serveis… però també apareixen nous grups socials que no es dediquen a produir els aliments i/o materials de primera necessitats (plats, olles, eines…) com per exemple els membres de l’exèrcit, els líders polítics i religiosos, etc.

Amb aquest procés que culminarà amb l’inici de l’Edat Antiga sorgeixen les ciutats i les primeres grans civilitzacions (Mesopotàmia, Egipte, Xina…) però també cap al final de la Prehistòria i els inicis de l’Edat Antiga, amb aquestes noves elits socials i polítiques que controlen els recursos, apareix la distrubució desigual de la riquesa, és a dir, sorgeixen els rics i els pobres. I també les primeres guerres.

En el següent vídeo podem veure la recreació 3D de la ciutat mesopotàmica de Babilònia, amb temples i edificis monumentals com les famoses portes d’entrada a la ciutat, així com residències palacials i d’altres molt més senzilles. Per tant, aquí si tenim unes elits molt establertes que redistribueixen de forma desigual la riquesa que la massa de la població produeix amb l’agricultura, la ramaderia, etc. a través del cobrament d’impostos que es destinen a la construcció d’aquests edificis monumentals. L’art, l’arquitectura i el propi sistema socioeconòmic es posen al servei de les elits dominats per legitimar-les amb els seus privilegis.

Al llarg de la història han sorgit diferents models d’organització social, amb estructures i formes de govern diferents. Les que han tendit a la igualtat tenen unes característqiues bàsiques comunes:

No existeix o no s’exhibeix la diferència, ja que quan existeix s’amaga,per evitar la jerarquització social.
Els recursos es redistribueixen equitativament.
Tendeixen a ser societats petites.

Tot i així, la desigualtat ha caracteritzat la majoria de les organitzacions humanes que coneixem i aquesta s’ha vehiculat en diferents formes d’organització social. Alguns dels quals es veiem a continuació:

Societat estamental: a l’Edat Mitjana el sistema sociopolític i econòmic que regia la major part d’Europa (l’Al-Andalus, que formava part d’un extens imperi islàmic també era desigual però es regia per un altre sistema econòmic, social i politic) era el feudalisme. Aquest es caracteritzava per l’atomització del poder en mans dels grans propietaris (famílies nobles que controlaven el comptat o la marca a tots els nivells), les quals administraven justícia, imposaven les lleis, recaptaven impostos, acunyaven moneda, etc. a les seves propietats.

Les persones, doncs, formaven part d’un estament o un altre en funció del seu naixement. És a dir, si la teva mare i el teu pare eren pagesos, era perquè els avis ho havien estat abans i tu, els teus fills, néts, etc. serieu també pagesos. Si naixies en una família noble podies empobrir o enriquir-te més però no deixar de formar part de l’estament que tenies per naixement.

La majoria de la població (ja fossin pagesos molt pobres, petits propietaris, artesans o grans comerciants molt rics) formaven part de l’estament dels no privilegiats. mentre que una petita minoria de nobles formava part de l’estament dels privilegiats juntament amb els membres de l’església, que no ho eren -per motius obvis- per naixement sinó que hi entraven com a monges, mossens, abadesses, etc. però sempre ocupant un rang menor o de gran importància i poder en funció de la família d’origen: És a dir, si la teva família era de l’alta noblesa i entraves a formar part de l’església ocuparies un càrrec dins de l’Alt Clergat, amb molt de prestigi, poder econòmic i polític, en canvi, si venies d’una família de pagesos et convertiries en una persona del clergat (i per tant de l’estament privilegiat) però sempre dins del baix clergat.

Formar part d’un estament o altre atorgava uns privilegis i uns drets (com lleis més toves, no haver de pagar impostos, no haver de treballar i viure de rendes…) i un estatus social i poder, o pel contrari et barrava aquesta possibilitat.

Aquest sistema propi, com hem dit, de la societat feudal, es va mantenir molt després de la desaparició del feudalisme com a sistema socioeconòmic, ja que va perdurar en l’Antic Règim fins al sorgiment de la societat de classes propia de la modernitat, el qual s’instaura a partir de la Revolució Francesa i pren una gran embranzida amb el sorgiment del capitalisme arran de la Revolució Industrial i el seu desplegament mundial.

Societat de classes: és el tipus de sistema d’organització social propi del capitalisme, en el qual la vàlua d’una persona es basa en la classe social a la qual pertanyi i aquesta al seu torn en el capital econòmic del qual disposi (idealment, això es correspon amb una determinada feina i no en l’origen familiar).

Idealment, el capitalisme defensa la “meritocràcia” és a dir, que qualsevol persona independentment del seu origen amb esforç pot llaurar-se un camí digne a la vida.

Però... és realment així?

Un estudi ha revelat que les famílies més riques a Florència són les mateixes des de fa 600 anys.
Diversos estudis revelen que estar sodmés a situacions de precarietat i pobresa afecta molt negativament el cervell i dificulta prendre decisions a llarg termini per afavorir la supervivència del dia a dia.
Les dificultats i discriminació que pateixen diferents col·lectius (persone racialitzades, pobres, dones, homosexuals, persones neurodivergents, etc.) suposa reptes reals de vegades molt difícils de superar.

Reflexió: Som una societat "civilitzada"? La "civilització" ve associada de la desigualtat social i la violència?

Fem recerca:

Busca informació sobre una de les societats igualitàries que hem mencionat a classe: quines característiques té, com s’organitza socialment i políticament, per quins motius creus que és igualitària…
Quins beneficis i quins inconvenients creus que pot tenir aquesta societat

Abans d’iniciar l’activitat ens plantejarem les següents preguntes:

Què entenem per civilització?
Quan penses en aquest terme quines cultures o fets històrics et venen al cap?
Quan penses en l’adjectiu “civilitzat/ada” quines característiques et venen al cap respecte la cultura o persona que qualificaries així?
Posa 3 exemples de persones/ cultures/ societats… civilitzades.
Posa 3 exemples de “civilitzacions”
Tenen alguna característica comuna?
Que entens per “incivilització”? I per “incivisme”?
La nostra és una societat “civilitzada”? Quines característques té que així ho confirmen o ho desmenteixen per a tu?

Recopilem informació:

Segons el que s’ha explicat anteriorment, quines característiques comunes van tenir les “primeres civilitzacions”?
Nosaltres compartim algun d’aquests trets? Quins?

Reflexionem:

Després de fer la recerca, creus que la societats igualitària abans analitzada es pot considerar una civilització? Argumenta la resposta
I la nostra, és una societat “civilitzada”?

Exposem el nostre coneixement:

Prepareu una exposició oral per mostrar a la classe allò que heu investigat.

Debat: La “civilització” ve associada de la desigualtat social i la violència?

Com s'ha justificat (i es justifica) ideològicament la desigualtat?

El Darwinisme social, una ideologia social basada en la teoria de l’evolució de Charles Darwin, des d’una perspectiva suposadament científica (tot i que va contra qualsevol tipus d’evidència científica) defensa que la desigualtat entre individus es produeix per la major fortalesa (física, intel·lectual, moral…) d’uns individus respecte dels altres. Per tant, defensa aquesta desigualtat com quelcom necessari per avançar com a societats. Va ser molt estesa durant els segles XVIII i XIX, ja que va servir com a base ideològica per defensar l’imperialisme europeu i la colonització d’altres territoris considerats “inferiors” i als quals calia “civilitzar” pel seu propi bé. No cal dir, evidentment, que la suposada primacia europea responia en realitat a uns interessos econòmics basats en la depredació de recursos.

També va formar part de l’argumentació dels nazis, juntament amb la teoria de l’Espai Vital i l’adaptació (intencionada) de la teoria de Nietsche del “Superhome” per justificar les invasions als diferents territoris europeus per crear el III Reich i per a l’intent d’extermini d’eslaus, jueus, gitanos, homosexuals, persones amb discapacitat, etc.

REFLEXIÓ: LA JUSTIFICACIÓ DE LA DESIGUALTAT ÉS COSA DEL PASSAT?

Busca 3 exemples de discriminació envers un col·lectiu vulnerable. Explica per què es tracta de col·lectius vulnerables i en què consisteix la situació discriminadora que pateixen. Quines justificacions apareixen i per part de quin(s) col·lectiu(s)?

És la nostra una societat igualitària?

Com hem vist, la desigualtat social, independentment del model de societat en el qual es visqui (estamental, de classes, de castes…) i del règim polític (és a dir, si el sistema de govern és la democràcia, la dictadura, la teocràcia…) sempre ve acompanyada de discriminació i el desequilibri entre els drets i els deures dels diferents grups socials.

Discriminació (segons el DIEC)

1 f. [LC] Acció de discriminar; l’efecte.

2 f. [SO] [AD] [PE] Infravaloració d’un grup social que en fa un altre, amb el corresponent comportament de segregació.

Discriminar

1 1 v. tr. [LC] Marcar una distinció, diferenciar.

1 2 v. tr. [LC] Distingir, discernir.

2 tr. [LC] [SO] Donar un tracte d’inferioritat (a algú).

Drets (segons el DIEC)

1 1 m. [DR] [ECT] [PO] Facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot.

Deures

1 m. [LC] [FS] [DE] Allò que hom ha de fer per obligació moral.

Formes de discriminació

– Econòmia i/o material

– Jurídica

– Escletxa digital

– Accés a serveis bàsics (educació, sanitat, vivenda, món laboral…)

Aquestes formes de desigualtat s’entellacen amb els motius pels quals els diferents col·lectius poden ser discriminats. Els més habituals són el racisme/ xenofòbia (fruit d’un sistema socioeconòmic que ha esclavitzat i sodmés altres cultures, sovint no-europees, per aconseguir un benefici econòmic); el masclisme i la misogínia (fruït d’un sistema patriarcal), l’homofòbia i l’LGTBIfòbia (fruit d’un sistema que emparat per les institucions eclesiàstiques han considerat pecat les conductes sexuals i afectives del col·lectiu LGTBI per no estar destinades a la reproducció) i la porofòbia (l’odi o rebuig a les persones pobres per considerar-les culpables dels seus mals. És fruit de la justificació ideològica que la nostra societat ha construir per defensar la desigualtat que afavoria a les elits socioeconòmiques.

> Lectura recomanada: L’Ètica protestant i l’esperit del capitalisme, de Max Webber

DEBAT: després de tot el que has après fins ara reflexiona entorn dels conceptes d'igualtat i desigualtat social. És la nostra una societat igualitària amb alguns casos residuals de desigualtat o vivim en una societat que potencia la desigualtat?

Estem lluitant per acabar amb la desigualtat?

L’ONU i els ODS

L’Organització de les Nacions Unides (també coneguda com a Nacions Unides) és un organisme internacional sorgit del fracàs de la Societat de Nacions (fundada el 1919, després de la I Guerra Mundial) com a conseqüència d’aquesta darrera per evitar la II Guerra Mundial amb l’objectiu de preservar la pau i garantir el compliment dels drets humans.

El terme és encunyat per Franklin Roosevelt i apareix per primera vegada a la Declaració de les Nacions Unides, la qual es signa l’1 de febrer de 1942 a Washington pels aliats enfrontats al bloc de l’Eix (l’Alemanya nazi, la Itàlia feixista, Japó i els seus aliats). La declaració ratifica la Carta de l’Atlàntic (signada per Churchill i Roosevelt el 14 d’agost de 1942), basada en els 14 punts de Wilson i que afirma que l’objectiu ha de ser el desarmament, la pau i els drets humans. Aquesta carta és la base del dret internacional modern.

L’organització té com a tractat fundacional la Carta de les Nacions Unides, signat el 26 de juny de 1945 als EUA i signada per 50 dels 51 estats membres (Polònia, que no tenia representació en la reunió, signa més tard). Entra en vigor després de ser ratificada perls 5 membres permanents del Consell de Seguretat: EUA, França, Regne Unit, Xina i la URSS (ara Federació Russa).

Actualment, la majoria de països del món ja l’han ratificat. Trobem excepcions com Ciutat del Vaticà, que opta per mantenir-se com a estat observador permanent (sense dret a vot).

La carta mana sobre la resta de tractats.

Òrgans i funcions de l’ONU

Consell de seguretat: té l’objectiu de mantenir la pau. Consta de 5 membres permanents (amb dret a vet) i 10 no permanents. Pot imposar sancions i fer ús de la força (cascos blaus). La presidència rota mensualment

Consell econòmic i social: tracta els temes econòmics, socials i mediambientals. 57 membres escollits per l’A.G.

Assemblea General: és l’òrgan representant, normatiu i deliberatiu de l’ONU, i l’únic que compta amb representació universal en estar representats els seus 193 estats membres. Aquests es reuneixen cada any, al setembre, durant la sessió anual, que té lloc al Saló de l’Assemblea General a Nova York. Durant els primers dies es realitza un debat general en què participen i parlen nombrosos caps d’Estat. La presa de decisions a l’Assemblea General requereix una majoria de dos terços quan són assumptes de vital importància; com els referits a la pau i la seguretat, l’admissió de nous membres i els assumptes pressupostaris. Les decisions en altres qüestions es prenen per majoria simple. Cada any, es tria un president, que exerceix el càrrec durant un any.

Secretaria: Secretari general més milers de membres internacionals.

Cort Internacional de justícia: seu l’Haya.

ELS ODS, UNA LECTURA CRÍTICA

després de llegir el document dels ODS, creieu que els objectius són realistes? Trieu un dels ODS i expliqueu quines propostes per assolir-los es fan, quins mitjans es proporcionen i quins són els agents encarregats de fer-los realitat. Quins problemes o dificultats hi veieu?

ACTIVITAT COOPERATIVA: CONSTRUINT UN MÓN MÉS JUST

En grups de 3 o 4 busqueu exemples de situacions discriminatòries que hagueu viscut de primera mà o que hagueu vist en alguna persona del vostre entorn. Analitzeu la situació: identifiqueu de quin dels tipus de desigualtat treballats es tracta, quines són les arrels d’aquesta (per exemple la creença que X col·lectiu -les dones, les persones migrades, homosexuals…- és un perill per a la societat pel motiu Y) i des de quins sectors es fomenta aquesta ideologia.

Posteriorment, plantegeu un pla d’intervenció, un protocol d’actuació, una mesura de suport o una mesura de concienciació sobre aquest tipus de violència en un d’aquests espais:

a) Al centre: per exemple, una proposta d’activitat a tutoria, la creació d’un punt lila a les hores de pati, etc.

b) Al poble: per exemple, podeu dissenyar una xerrada, un mural per exposar al casal de joves… No cal que la dugueu a terme, només cal fer el disseny.

c) A les xarxes socials.

* Important: no cal dur a terme cap de les propostes a la realitat, tot i que si us ve de gust intentar-ho en sou totalment lliures!

ELS INVISIBLES:Desigualtat i pobresa