Prehistòria
A continuació tens el temari complert de Prehistòria amb les tres subetapes (Paleolític, Neolític i Edat dels metalls). En alguns apartats trobaràs informació complementària/ adicional clicant a "vols saber més?". A baix de tot trobaràs els materials didàctics descarregables.
PALEOLÍTIC, NEOLÍTIC I EDAT DELS METALLS
Què és la Prehistòria?
Quines fonts d'informació tenim?
La Prehistòria és el període històric més llarg de tots: comença amb els nostres avantpassats, els primers homínids, i acaba amb la invenció de l’escriptura.
De fet, si comparem la història de la humanitat amb un dia, gairebé tot el temps correspondria amb la Prehistòria, ja que des de la invenció de l’escriptura només haurien passat 1 minut i 30 segons.
Com no existeixen documents escrits de l’època, les fonts primàries que ens donen informació sobre el moment són fonts materials que s’han trobat als diferents jaciments arqueològics, com per exemple eines, residus d’aliments, armes, escultures, pintures, edificis, enterraments o joies. Aquests s’excaven i estudien per un equip d’investigadors format per arqueòlegs, però també topògrafs, geòlegs, paleontòlegs, restauradors, etc.
Què és un jaciment arqueològic?
És un lloc que va ser habitat per humans i en el qual es poden trobar enterrades en diferents capes de terra restes materials (eines, edificacions, etc.).
Les capes (o estrats) més antigues es troben a les parts més profundes, mentre que els estrats més superficials tenen restes més modernes.
Més informació: https://www.youtube.com/watch?v=cTYT-ov3lQE
Etapes de la Prehistòria
PALEOLÍTIC
(2,5 m.a. – 10.000 anys)
Aparició dels primers homínids i procès de hominització. Caçadors-recolectors nòmades.
NEOLÍTIC
(10.000 anys- 3.000 aC)
Agricultors i ramaders. Societats sedentàries. Primers indicis de desigualtat i complexitat social.
EDAT DELS METALLS
(3.00 aC – s. I aC)
Primers estats. Miners, comerciants i artesans. Societats complexes i desiguals. Es subdivideix en edats del Coure, el Bronze i el Ferro.
PALEOLÍTIC
Significa “pedra vella”, ja que en aquesta primera etapa històrica, abans coneguda com a “edat de pedra”, les eines són de pedra. S’inicia amb el procés d’hominització.
S’anomena hominització el llarg procés evolutiu (milions d’anys) que va dur a l’aparició dels éssers humans. Diferents canvis (climàtics, meteorològics i ambientals) van convertir el medi en un lloc més hostil, i tal com Charles Darwin va explicar a la teoria de l’evolució, només els exemplars millor adaptats van ser capaços de viure a la selecció natural (és a dir, només els millor adaptats al medi sobreviuen i, per tant, poden tenir fills que heretaran els seus gens).
L’acumulació durant milions d’anys d’aquestes mutacions van donar lloc als homínids (tots els animals que pertanyen a la família hominidae, actualment es troben els humans, els ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans).
Els primers humans es van haver d’enfrontar als perills de viure a la sabana africana, amb grans praderies d’herba alta i pocs arbres on refugiar-se dels depredadors, per la qual cosa el bipedisme va ser fonamental per la supervivència, ja que els permetia veure i, per tant, protegir-se millor els constants atacs.
Quan els primers humans van sortir d’Àfrica es van haver d’enfrontar al repte de viure en climes més freds durant períodes de glaciació, en els quals el glaç cobria gran part d’Europa, Àsia i Amèrica.
El primer pas va ser adquirir un aposició vertical que va permetre caminar al dues cames. Això proporcionà als homínids un camp de visió més ampli i la possibilitat de caminar i usar les mans per manipular utensilis.
Aquesta postura, que manté el cap en equilibri sobre la columna vertebral, va permetre l’augment de la capacitat cranial i, per tant, el desenvolupament del cervell, que entre altres coses, va permetre, juntament amb canvis físics a la laringe, l’aparició del llenguatge.
A l’hora d’establir quins animals de la família homínida formen part del gènere homo (que vol dir “home”) ens basem en dos criteris: la capacitat cranial i l’ús d’eines de pedra.
Descobriments arqueològics recents han demostrat, però, que primats anteriors als australopithecus, els nostres primers avantpassats coneguts i apareguts a l’Àfrica fa uns 4 milions d’anys, ja feien servir eines.
El primer grup considerat “homo” és l’homo habilis, anomenat així per ser considerat en el moment del seu descobriment el primer en elaborar eines de pedra (còdols afilats). Apareix a l’Àfrica oriental fa uns 2,2 milions d’anys i no surt mai d’aquesta zona.Té una alçada aproximada de 1,5 metres, una capacitat craniana de 700 cm3 i era carronyer.
L’Homo Ergaster apareix fa uns 1,8 milions d’anys a l’Àfrica, però s’estendrà pel Pròxim Orient i Àsia. El seu nom vol dir “treballador”. La seva evolució a l’Àsia s’anomena Homo erectus (“el que camina dret”) i se’l considera capaç de caçar en grup, se li atribueix l’elaboració d’eines treballades i el domini del foc. Té una capacitat craniana de 1.000 cm3 i una alçada de 1,6 metres.
El neandertal (Homo sapiens Neanderthalensis), s’anomena així per què les primeres restes es van trobar a la vall de Neandertal a Alemanya. Apareix a Europa fa uns 3000.000 anys i desapareix fa uns 40.000 anys. Té un univers simbòlic complex com demostra el fet que enterra els morts i ho fa seguint uns rituals. Fabrica eines complexes com fletxes, raspadors, perforadors, etc.
Fa relativament poc s’ha descobert que és de la mateixa espècie que l’homo sapiens sapiens, amb el qual va coexistir i fins i tot es va creuar, per la qual cosa actualment tenim encara entre l’1% i el 4% de gens neandertals. Era més robust que el sapiens i hi ha teories que apunten a que aquest fet va ser la causa de la seva extinció ja que en ser més robust cremava més calories en moure’s i, per tant, necessitava ingerir més aliment.
Homo Sapiens sapiens: apareix a l’Àfrica oriental fa uns 200.000 anys i s’expandeix per tots els continents.
El paisatge condueix al bipedisme
Fa uns 2’5 milions d’anys un canvi climàtic va provocar que els primers humans s’enfrontessin als perills de viure a la sabana africana, amb grans praderies d’herba alta i pocs arbres on refugiar-se dels depredadors, per la qual cosa el bipedisme va ser fonamental per la supervivència, ja que els permetia veure de més lluny i així:
Trobar aliments i refugi més fàcilment
Localitzar possibles depredadors o grups rivals
Així mateix caminar amb dues cames permet caminar llargues distàncies per seguir els ramats o trobar nous territoris on viure.
Conseqüències de l'evolució
És així com comença el nostre procés d’hominització, es a dir, la evolució humana. Els trets principals són els següents:
Bipedisme i alliberament de les mans per crear eines
Major capacitat cranial
Aparició del llenguatge i els pensament abstracte (mites, llegendes,…)
Maluc estret, que fa que els parts siguin molt més complicats i perillosos per la mare. També obliga a naixements molt abans que la criatura estigui madura, per la qual cosa, es fan molt més dependents i es fomenta una relació mare-fill més intensa).
Això últim va ser molt important ja que va fomentar una major cohesió del grup, ja que les tasques de cures de malalts, ancians o fills, van esdevenir habituals permetent una major supervivència i unes relacions socials més exteses.
La vida al Paleolític
EL PALEOLÍTIC INFERIOR
Des de l’aparició de Homo Habilis (2,5mda) i fins el sorgiment a Europa del neandertal (300.000 BP) o del sapiens a África (mateixa data), el mode de vida no va canviar massa:
Petits grups o bandes de entre 20 i 40 individus.
Alimentació basada en la recol·lecció de vegetals, la carronya i la cacera ocasional o oportunista.
Eines de pedra senzilles com còdols tallats o choppers (Mode 1) i bifaços (destrals de mà fetes a partir d’un còdol tallat per les dues cares, Mode 2).
Mobilitat geogràfica freqüent perseguint els ramats o nous llocs on trobar aliments (nomadisme).
Indicis de control del foc. Podien mantenir-lo encès però no provocar-lo. Això els permet cuinar (millor digestió), espantar als depredadors, escalfar-se en èpoques o territoris freds i allargar les hores que estaven desperts i relacionar-se més.
Aquest període és conegut com el Paleolític Inferior (2’5 mda -300.000 BP) i quant més ens apropem al seu final més complexos són els seus comportaments.
PALEOLÍTIC INFERIOR
Mode Tècnic 1: Chopper
Mode tècnic 2: bifaç
EL PALEOLÍTIC SUPERIOR
Amb l’aparició de Neandertals (Paleolític Mitjà, 300.000-28.000 BP) i Sapiens (Paleolític Superior 300.000-12.000 BP), els trets culturals i tecnològics es fan molt més complexos i rics:
Les eines són molt més elaborades (requereixen més passos per crear-les), utilitzen diferents materials (banyes, fusta, os, cuir,…) i són més variades (ganivets, propulsors, llances, gratadors, hams, arpons, arcs i fletxes, agulles de cosir, instruments de música,…). Els neandertals van inventar el mode tècnic 3 o talla levallois i els sapiens el mode tècnic 4 que té diferents estils a Europa.
Amb l’aparició de les agulles també comencen a fer servir fibres vegetals (vímet, espart,…) per al treball de cistelleria o l’elaboració de recipients de cuir per portar objectes i recursos o emmagatzemar aliments.
Els grups comencen a fer-se més grans i nombrosos i el nomadisme passa a ser estacional o semi-nomadisme. Tenen campaments estacionals per caçar i obtenir recursos lítics.
Passen a viure a l’interior d’abrics i coves de forma més habitual. També realitzen cabanes o tendals amb pells, troncs, ossos,… en llocs on no hi ha coves o fins i tot a l’interior d’elles per protegir-se de l’humitat.
Hi ha més interacció amb altres grups: intercanvi de materials lítics o elements d’adorn, així com matrimonis de membres de grups diferents.
El món simbòlic al Paleolític
Cap al final del Paleolític Mitjà (100.000 BP) els neandertals van començar a enterrar el cossos dels morts. Aprofitaven escletxes a les parets o al terra de les coves. També realitzaven fosses. Desprès dipositaven el cos i algunes ofrenes com aliments o eines lítiques.
Una mica més tard, també en aquestes dates els Homo sapiens va començara fer-ho però els seus enterraments eren més complexos empreant pintures per decorar la tomba, adornaven el cos amb tocats o collarets de petxines,… Un exemple és el de Dolni Vestonice (Moravia) on es van enterrar tres cossos recreant una escena.
Això ens indica que ja imaginaven un món després de la mort i també els primers indicis de diferències entre membres dels mateix grup ja que alguns cossos tenien moltes ofrenes que costava molt d’esforç de crear i d’altres no.
L'art Paleolític
Al Paleolític trobem diferents tipus d’art que segurament, estaven relacionades amb rituals màgics o religiosos:
Venus paleolítiques: figuretes de pedra que representen una figura femenina nua. Potser una divinitat de la fertilitat.
Pintures rupestres: pintura d’animals (però no escenes de cacera ja que al Paleolític no pintaven mai humans), mans o figures geomètriques sobre les parets de les coves.
Qui feia aquestes obres?
Durant molt de temps es va creure que l’art paleolític era fet només per homes, però després d’analitzar les empremtes de les mans de les pintures (com les que teniu a la imatge d’abaix a l’esquerra) s’ha pogut comprovar que la majoria eren fetes per dones ja que el tamany de les mans és massa petit per ser d’homes. Es creu que aquestes pintures eren fetes en el context de rituals màgics i xamànics, per la qual cosa la dona tindria un paper molt destacat en aquestes societats com a líders xamàniques.
A la darreria del Paleolític Mitjà els neandertals, van começar a realitzar pintures a les parets de coves i abrics. Eren molt sencilles, ja que constaben de línies i punts. És a partir del 40.000 BP quan els sapiens passan a fer expressions artístiques semblants. Les podem dividir en dos grups:
Art moble. Elements de petita mida i realitzats sobre materials que es poden portar (plaques de pissarra, pedres petites, fusta,…). Podien ser dibuixos gravats sobre plaques o fustes, petites escultures de pedra o bastons i propulsors de javelines decorats.
- Art parietal. Pintures i gravats realitzades sobre les parets i sostres de coves i abrics. També s’han trobat exemples realitzats en roques a l’aire lliure com a la vall de Côa (Portugal).
Els motius que feien servir per a pintar o gravar a les parets solien ser representacions d’animals com bous, cavalls i cabres. També hi ha elements geomètrics (punts, línies, figures geométriques) En quant a la figura humana només surten representades mans o vulves.
Les escultures més conegudes són les venus paleolítiques, petites escultures de figures femenines asociades al culte a la fertilitat i/o l’abundància, perque tenien molt marcats els pits i la vulva, així com per ser figures de dones embaraçades o amb sobrepés.
S’han donat interpretacions molt diverses de perquè van fer aquestes mostres d’art. La majoria s’han explicat com una activitat ritual encaminada a afavorir la caça, la abundància o mostres de somnis i visions de xamans. El que sí s’ha demostrat en els últims anys és que sovint les pintures rupestres eren realitzades per dones. També s’ha proposat per la forma de les estaqtuetes de les venus, que fossin algun tipus d’amulet fet per les pròpies dones per atreure la bona sort especialment en etapes de pas (pas a l’edat adulta, la vellesa… i especialment el part, moment en el qual es jugaven sovint la vida).
NEOLÍTIC
El Neolític (del grec neos, que vol dir nou, i lithos, pedra) és l’etapa de la Prehistòria que segueix al Paleolític. Els humans aprenen a domesticar plantes i animals
Cap al 12.000 BP un nou canvi climàtic fa desaparèixer el paisatge glacial i comencen a haver-hi boscos menys densos. Aixó, unit a una major sedentarització fa que comencin a conèixer molt bé la natura que els envolta. Aquest procés serà l’inici de la agricultura i la ramaderia. En aquest període es produiran diferents canvis socials i econòmics destinats a una major complexitat de les societats prehistòriques.
L'inici de la sedentarització i l'agricultura
Des de el final del Paleolític, els humans es van tornat més sedentaris. Un major coneixement de la natura va comportar una menor necessitat de moure’s seguint els ramats i per tant només necessitaven moviments estacionals a la recerca de grups concrets.
A inicis del Neolític ja viuen en petits poblats fixos (d’unes cent persones) situats a prop de rius o llacs, en cabanes rodones de fang amb sostre de palla. Allà, acumulaven als aliments i els emmagatzemaven en sitges sota terra. Això serà un dels precursors de l’inici de l’agricultura, ja que poc a poc comencen a veure que allà on llencen o els cauen restes de menjar, especialment a les sitges, comencen a brotar plantes, especialment llegums o fruits. Poc a poc decideixen fer forats a terra i posar-hi algunes de les llavors per després tapar-les.
En un primer moment, per tant, l’agricultura que practicaven era molt rudimentària, ja que depenien de que no hi hagués plagues que es mengessin els cultius, etc. Però, poc a poc van perfeccionant la tècnica i acaben seleccionant les llavors de les plantes que els agradaven més per tenir els fruits més grans o més resistents (d’aquesta selecció de plantes que acaba provocant que les plantes salvatges i les que es cultiven siguin cada cop més diferents s’anomena domesticació).
L’agricultura i la ramaderia van apareixer en diferents regions del planeta alhora. Tenien en comú la localització propera a grans rius o masses d’aigua dolça que després van canalitzar cap als camps de conreu iniciant així la creació d’infraestructures en grup (canals, sèquies, presses,…).
Exemples d’aquest territoris són la valls dels rius Tigris i Eúfrates (l’anomenat Creixent Fèrtil, on apareixerà la cultura mesopotàmica a l’Edat dels Metalls), el riu Nil, les valls dels rius Groc i Blau a la Xina, la vall del riu Indus. A Amèrica sorgirà a l’altiplà d’Amèrica Central i la Serralada dels Andes.
A Europa ens va arribar des del Pròxim Orient a través dels Balcans fa més de 7.000 anys. En el cas de la Península Ibèrica ens va arribar procedent de la costa sur de França o el nord d’Itàlia i va aparèixer primer a la vall del riu Ebro.
La domesticació d’animals es va produir de forma molt natural: de la mateixa manera que ara els porcs senglars baixen als pobles a menjar restes de menjar i cada cop es tornen més dòcils i tenen menys por als humans, els senglars del neolític també van començar a baixar a les poblacions i així poc a poc es van anar transformant en porcs domèstics. Els llops es van domesticar molt abans i van esdevenir gossos. De tot aquest llarg procés s’anomena revolució neolítica, la qual dura uns mil anys.
Quan parlem del Neolític hem de tenir en compte que és un procés que apareix en diferents moments depenent del lloc, és a dir, no a tot el món es produeix el canvi de forma de vida i alimentació que porten a la fi del paleolític alhora.
Cap al 12.000 BP les espècies animals com els mamuts i els rinoceronts llanuts s’extingeisen i començen a ser més predominants espècies d’herbívors mitjans com cabres, cèrvols, porcs senglars i cavalls. Aquests animals exigeixen més precissió alhora de caçar-los i per tant una major coneixement dels mateixos. És així com van començar a aprendre sobre les seves característiques. Això, juntament amb més restes d’aliments en els poblats, ja sedentaritzats, fan que l’apropament dels animals salvatges (que s’apropen a menjar) i els humans sigui més constant i així aconseguiran a poc a poc domesticar-los.
Per afavorir la domesticació, van triant aquells exemplars que tenen les banyes o els ullals més petits, així com més llana o producció de llet o carn. És així com dels porc senglars apareixen els porcs o de les cabres de muntanya les ovelles.
On sorgeix el Neolític?
El neolític, com veiem al següent mapamundi, va aparèixer en diferents parts del món a partir de les quals s’estén per tot el continent. En elles, el clima era més càlid, i per tant afavoria el creixement de les plantes que durant el paleolític es recol·lecten per menjar i ara es comencen a plantar. Algunes d’aquestes plantes són lleguminoses (pèsols, llenties, cigrons…) i cereals com el blat d’espelta o l’ordi.
Una de les conseqüències de la revolució neolítica és la progressiva seden-tarització de les societats neolítiques, les quals es fan més grans, ja que els poblats creixen en població.
El poblat neolític de la Draga
Al costat del llac de Banyoles l’any 1992 es va trobar un poblat neolític en el qual es van conservar gràcies al fang de l’estany moltes restes de teixits fets amb plantes properes a l’estany com l’espart: catifes, sandàlies, cordes, bols, etc. Però també, altres objectes de fusta (arcs, mànecs d’eines, culleres, batedors de llet per fer nata, aixades i pals cavadors); de pedra, com molins per fer farina; d’os (anells, punxons, agulles, botons) o de ceràmica (olles, bols, gots).
Qui va viure a la Draga?
La gent que es va instal·lar al llac de Banyoles (recordeu que la gent de la prehistòria sempre vivia a prop de rius o llacs) fa uns 7.000 anys ja va arribar amb coneixements d’agricultura i ramaderia. És a dir, no es tracta de gent que ja vivia al paleolític i que poc a poc va anar adquirint els nous coneixements, sinó que venien de fora i ja eren “neolítics” quan van arribar i, de fet van conviure amb altres grups de la zona que encara es van mantenir amb els costums del paleolític durant un temps. Tot i així, no sabem d’on venien.
Quan van arribar, l’entorn del llac era poblada de boscos, per la qual cosa van haver d’obrir espais de clarianes relativament grans per poder sembrar. Després, estovaven la terra amb un pal anomenat “pal cavador” i feien forats per posar-hi les llavors. Es tracta d’un dels jaciments més antics de la primera fase del neolític (concretament de la cultura cardial) al nord-est peninsular.
> Per a més informació:
DESTRAL
Interior d’una de les cabanes de la Draga (fetes amb pals, fang i palla) en la qual es veu una destral de fusta i pedra. També es veu una cistella de vímet amb una pedra per fer foc.
PUNTES DE FLETXA
A la imatge es poden veure diferents tipus de fletxes in atordidors per caçar animals petits
ELEMENTS DEL DIA A DIA
Es pot veure part de l’interior d’una cabana amb un banc cobert de pells amb cistells amb diferents materials: pedres tallades per fer eines, banyes per fer collarets, anells i punxons, rascadors, etc. També veiem un collaret de petxines
L'art Neolític
Durant el Neolític, com en el Paleolític, trobem mostres de pintura sobre la pedra de coves i abrics, l’anomenat “art rupestre” (que deriva de rupes, pedra en llatí). En aquest període, però, apareixen per primera vegada dibuixos esquemàtics de persones.
A la Península Ibèrica apareixeran diferents estils artístics: l’art llevantí (caracteritzat per representar les figures amb molt de detall, incloent-hi figures humanes de cacera i de la vida quotidiana). Per exemple, apareixen persones recollint mel, olives…; l’art macroesquemàtic (amb figures de gran mida dibuixades amb traces simples, de poc detall) i l’esquemàtic (dibuixos de figures geomètriques, com també es feien al Paleolític). Aquests estils van apréixer en diferents moments.
La revolució tecnològica
La necessitat d’enmagatzemar, transportar i coure els aliments va afavorir el desenvolupament de la ceràmica. Les peces es modelaven amb fang, es decoraven i es deixaven assecar al sol o es coïen en forns. Al Neolític són molt comunes les ceràmiques de forma rodona com olles i bols per cuinar i consumir sopes o farinetes i les grans recipients per conservar els aliments.
La indústria lítica canvia. Apareixen dos noves tècniques: el poliment i els microlítics. La tècnica de pedra polida consistia en fregar una pedra tova amb una de més dura fins a obtenir un fil. Aquesta tènica dona nom al periode: Neolitic significa “edra nova”. Es feia servir per fer destrals i aixades per talar boscos i crear camps de conreu. També feien pics per extraure minerals i roques de les mines i canteres. Els microlits són petits troços de pedra tallats que s’inserien en mànecs de fusta o d’ós fer crear fals, ganivets o puntes de fletxa. Tan les eines de pedra polida com les de microlits tenen l’adavantatge de reparar-se amb més facilitat. També van aparèixer molins de pedra per moldre el grà a mà.
Una última tecnologia que es desenvolupa molt és la indústria tèxtil. Al Neolític comencen a aparèixer restes de telers de forma molt frequent per crear peces de teixit que després cosien i li donaven forma. Podien fer servir des de llana d’ovella fins a fibres vegetals com el lli, la seda o el cotó.
Les noves activitats económiques (l’agricultura, la ramaderia i la mineria) suposen el desenvolupamente de noves tecnologies i estris.
Canvis socials que ens portaran a una nova etapa: l'Edat dels Metalls
La societat comença a tenir canvis que eclosionaran a l’Edat dels Metalls. Pels ossos coneixem la realització de tasques diferents per a homes (mineria) i dones (moltura del gra). Així mateix apareixen els/les líders als poblats, , molt possiblement femenins, en la figura de les xamanes. Recordem que s’ha demostrat que ja al Paleolític hi ha moltes pintures fetes per dones i es creu que tenien un paper important en els rituals màgics per protegir el grup, promoure l’abundància d’aliments, etc.
La producció d’excedents procedents de l’agricultura i la ramaderia va obligar al seu control i a un repartiment dirigit per una persona o grup de persones que tenen, per tant, un poder sobre la resta d’habitants. Al final del Neolític les desigualtats són bastants grans el que dona inici als conflictes armats pel control del territori que es desenvoluparan plenament a l’Edat dels Metalls.
L'Edat dels Metalls
L’Edat dels Metalls és l’última etapa de la Prehistòria, en la que comencen a sorgir les primeres ciutats. Les societats es fan més complexes, apareix una gran jerarquització social i, de fet, en aquest període comencen a aparéixer les primeres civilitzacions que estudiarem més endavant: Mesopotàmia, Egipte…. L’etapa es subdivideix en:
Edat del Coure (5.000 aC.): es caracteritza per haver assolit la metal·lúrgia del coure, que es considerava un metall molt valuós per a les elits (ajudava a legitimar el seu poder, ja que s’obtenia a través d’intercanvis i regals amb les elits locals d’altres territoris).
Edat del Bronze (3.000 a.C): s’assoleix la metal·lúrgia del bronze, un metall molt més resistent que el coure i que permet fer eines resistents i armes. Suposa un gran avenç tecnològic però també militar.
> Egipte i Mesopotàmia són civilitzacions del Bronze.
Edat del Ferro (2.000 aC.): s’aprèn a crear aleacions de metalls per fer ferro.
> Quan els romans arriben a la Península Ibèrica les cultures que troben són d’aquesta etapa, tot i que ells (els Romans) ja estan en l’Edat Antiga.
La societat de l'Edat dels Metalls: desigualtat i conflicte
Les societats metal·lúrgiques van tenir molts canvis respecte del Neolític: els poblats es van fer molt grans i comencen a controlar un extens territori que incloia altres poblats i llogarets més petits. Així mateix es van fortificar amb muralles i torres de defensa.
La necesitat de minerals procedents de regions llunyanes va afavorir l’aparició d’extenses xarxes comercials i d’una classe comerciant que controlava aquestes rutes. La riquesa obtinguda amb els intercanvis va ser controlada per l’elit militar, recolzada per una classe guerrera.
Aquest grups privilegiats estaven molt diferenciats de la resta d’habitants i aprofitaven el seu poder econòmic i militar per augmentar el seu prestigi porovocant una gran desigualtat interna.
Món simbòlic
A Europa a partir del V mil·leni aC., es van contruir monuments amb pedres molt grans que anomenem megàlits. Tenien una funció funeraria (enterraments) o religiosa (temples a l’aire lliure). Hi havia tres tipus principals:
Menhir: Pedra grossa clavada verticalment al terra
Dolmen: Cambra formada per tres o quatre pedres verticals que sostenen una gran llosa horizontal. Desprès ho cobrien tot amb terra forman un petit turò.
Cromlec: Cercle format per un conjunt de pedres verticals i horizontals.
Materials didàctics
A l’apartat de “diversitat a secundària” trobaràs tot el repositori de materials adaptats, però tens l’enllaç a les tasques més destacades. Pots descarregar-les i fer-les servir com vulguis, però si us plau, fes-ne un bon ús, cita l’autora i no les utilitzis amb finalitats comercials.