Dislèxia i discalcúlia
"No hi ha cap nen que odïi llegir, només hi ha nens que no han trobat el llibre correcte".
Frank Serafini
Dislèxia
La dislèxia és una condició de base neurològica totalment independent de la intel·ligència que afecta la capacitat per llegir, escriure i processar el llenguatge escrit de manera fluida i precisa. Aquest fet comporta dificultats en el reconeixement de paraules, en la descodificació de textos i en l’ortografia i, sovint, interferències amb el rendiment acadèmic i altres activitats quotidianes que requereixen habilitats lingüístiques que amb el suport adequat i tècniques d’ensenyament específiques es compensen.
No obstant això, les persones dislèxiques també poden posseir avantatges notables, com ara una major creativitat, capacitat per a la resolució de problemes, pensament visual i espacial superior, i habilitats excepcionals en àrees com l’art, l’enginyeria i el disseny
Discalcúlia
La discalcúlia afecta la capacitat per comprendre i treballar amb nombres i conceptes matemàtics i provoca dificultats amb les operacions aritmètiques bàsiques, el reconeixement de nombres, la memòria de fets matemàtics i la comprensió de conceptes com el temps i la mesura, fet que pot interferir amb el rendiment acadèmic i altres activitats quotidianes que requereixen habilitats matemàtiques. Amb els suports adequats, però, les dificultats es poden superar.
Les persones amb discalcúlia sovint mostren avantatges en altres àrees, com ara una major creativitat, habilitats verbals superiors, i capacitats notables en disciplines com l’art, la música i les humanitats.
La dislèxia i la discalcúlia són condicions del neurodesenvolupament incloses en el DSM V de l’American Psychiatric Association. La primera es caracteritza per dificultats en el reconeixement de paraules, lletreig i errors ortogràfics. Per diagnosticar-la, cal complir quatre criteris: presentar símptomes com lectura imprecisa, dificultat de comprensió lectora, errors ortogràfics o mala organització d’idees; tenir puntuacions acadèmiques molt per sota de l’esperat per l’edat; haver començat les dificultats en edat escolar; i que aquestes no es puguin explicar millor per altres causes com dèficits intel·lectuals, sensorials, o falta d’instrucció adequada.
La segona, afecta el processament numèric i les operacions aritmètiques. S’apliquen els mateixos criteri que amb la dislèxia però amb la diferència que els símptomes inclouen dificultats en la comprensió de nombres, operacions aritmètiques bàsiques i el maneig de conceptes matemàtics.
Malgrat aquestes dificultats, les persones amb dislèxia o discalcúlia també poden tenir avantatges importants. La dislèxia sovint va acompanyada d’una major creativitat, capacitat per a la resolució de problemes de manera innovadora, i una tendència a veure solucions noves que altres no veuen. Les persones amb discalcúlia poden destacar en àrees com l’art, la música i les humanitats, gràcies a les seves habilitats verbals i creatives superiors. A més,aquestes dues condicions poden coexistir amb altres condicions com el TDAH, les altes capacitats o l’autisme, creant perfils únics amb combinacions d’habilitats i desafiaments diversos.
Com acompanyar la dislèxia i la discalcúlia?
Primer de tot, cal explicar al nen o la nena què li passa per tal que entengui que no és culpa seva tenir dificultats en la lectoescriptura o el càlcul matemàtic, d’aquesta manera s’evita el sentiment de culpa, es redueix l’angoixa i la confusió.
També cal explicar-li que aquestes dificultats no tenen res a veure amb la intel·ligència i que més enllà de les dificultats que té (que són molt reals i cal treballar-les i oferir els suports necessaris per tal que les pugui superar) la seva condició li proporciona una sèrie d’avantatges, també molt importants i l’ajuden a processar el món de forma diferent, però no pitjor.
És bàsic respectar els tempos i el procés de l’infant, reforçar positivament els avenços per lents que siguin i sobretot valorar molt l’esforç, de vegades molt i molt gran, que està fent per aprendre, així com potenciar al màxim les seves habilitats més desenvolupades per tal que no vegi només allò que li costa. Però sobretot, explicar-li que la dislèxia -és a dir, la dificultat per llegir i entendre el que llegeix- es supera. Mai no llegirà com una persona no dislèxica ni calcularà com una persona sense discalcúlia, de la mateixa manera que tampoc processarà la informació visual igual, però ni és necessari que ho faci ni suposa un obstacle insalvable, ni tot són desavantatges, com ja hem vist.
Mesures de suport a l’aula:
- Acompanyament dels materials escrits amb il·lustracions.
- Marcar les paraules rellevants en negreta i estructurar molt bé el text: enunciats destacats, paràgrafs curs evitant frases massa llargues i d’estructura molt complexa.
- Ús d’una tipografia de lletra entenedora com opendyslexic (es pot descarregar gratuitament aquí)
- Llegir en veu alta i explicar què es demana a les activitats i proves.
- Marcar l’ortografia però no penalitzar (o fer-ho en menor grau depenent de l’edat) els errors ortogràfics/ gramaticals/ sintàctics.
- Flexibilitzar el temps de realització de les activitats i examens.
- Donar la possibilitat de fer les proves oralment o alguna part d’aquestes.