Desordre del Processament Sensorial

"Res entra en la intel·ligència que no hagi passat abans pels sentits"
Aristòril

Què és?

La integració sensorial és la manera com el nostre cervell organitza i interpreta la informació que rep a través dels sentits (vista, oïda, tacte, gust, olfacte, moviment i percepció corporal). Aquesta capacitat ens permet entendre l’entorn i reaccionar-hi d’una manera adequada (Malo et al., 2024).

Quan hi ha dificultats en aquest procés, parlem de Trastorns del Processament Sensorial (TPS). Això significa que el cervell té problemes per gestionar els estímuls que rep, cosa que pot fer que una persona reaccioni de manera exagerada o insuficient a determinats sons, textures, olors, etc. Aquestes dificultats són molt comunes entre persones neurodivergents, especialment dins de l’espectre autista. És habitual trobar infants que reaccionen amb molta intensitat (hipersensibles) o amb poca (hiposensibles), o que mostren una combinació de les dues segons la situació (Del Toro et al., 2023).

Com s'avalua?

Per saber si la persona en qüestió té unDesordre del processament Sensorial i quines àres s’hi veuen afectades (i de quin amanera), es pot realitzar un Perfil Sensorial. Aquest consisteix en una sèrie d’entrevistes i qüestionaris que permeten conèixer de quina manera es processa la informació sensorial. El realitza un/a terapeuta ocupacional especialitzada en el tema.

Aquesta eina permet al/ la terapeuta permet observar i analitzar les seves respostes davant diferents situacions. Aquest perfil identifica, per exemple, si una persona busca activament estímuls per calmar-se (com moure’s, tocar textures agradables, fer sorolls…), o si més aviat intenta evitar-los (com tapar-se les orelles o apartar-se de les multituds). Aquestes respostes tenen a veure amb com de sensible és el seu cervell als estímuls i amb el seu estil per autoregular-se. Entendre això és molt útil, ja que moltes conductes típiques de l’autisme, com les estereotípies o els moviments repetitius, sovint són maneres d’autoregular-se davant estímuls que poden resultar aclaparadors.

Teràpia per aconseguir una millor integració sensorial

La teràpia d’integració sensorial és una intervenció utilitzada principalment per terapeutes ocupacionals especialitzats per ajudar infants i adults que presenten dificultats per processar els estímuls sensorials. Aquesta teràpia es basa en proporcionar experiències sensorials estructurades i significatives en un entorn segur i controlat, amb l’objectiu de millorar la manera com el cervell processa i respon als estímuls.

L’enfocament es fonamenta en el treball de Jean Ayres, terapeuta ocupacional i neurocientífica que, als anys seixanta, va desenvolupar aquesta teoria. Segons Ayres, una integració sensorial eficient és essencial per al desenvolupament de competències motores, socials, emocionals i cognitives. Quan hi ha una desorganització en aquest sistema, pot afectar l’aprenentatge, la conducta o les habilitats socials.

Com funciona la teràpia?

Es desenvolupa a través del joc i l’exploració activa, utilitzant materials com gronxadors, pilotes gegants, superfícies amb textures, llums, sons, o activitats d’equilibri i coordinació. L’objectiu és estimular els sistemes sensorials (tàctil, vestibular, propioceptiu, visual, auditiu…) de manera gradual perquè la persona aprengui a regular millor les seves respostes i millori el seu benestar general.

Aquesta teràpia no segueix un programa rígid, sinó que s’adapta a les necessitats de cada individu, partint dels seus interessos i motivacions. És fonamental el vincle terapèutic i l’entorn segur per afavorir l’aprenentatge i l’autoregulació.

Diversos estudis han mostrat millores en la conducta, l’atenció, l’organització motora i la participació en activitats quotidianes després d’un tractament continuat en teràpia d’integració sensorial, especialment en infants amb autisme, TDAH o dificultats del desenvolupament. Amb el temps, molts infants aconsegueixen millorar la regulació emocional, la
concentració, l’autonomia i la participació en activitats escolars, familiars i socials:

Tolerar millor els estímuls (sons forts, olors, textures…).
Regular millor les seves emocions.
Estar més atents a classe.
Gaudir més de les activitats quotidianes (com vestir-se, menjar o jugar amb altres nens).

Acompanyar a l'aula (i a casa) infants amb un DPS

El més important és conèixer els reptes i les fortaleses de cada persona, per poder oferir els recursos necessaris sense minimitzar els esforços que fa i les dificultats que pot presentar, ja que això genera molta frustració i ansietat. Algunes de les activitats que es poden realitzar a l’escola i/o a casa són les següents:

Per infants que busquen estímuls: saltar, gronxar-se, jugar amb textures, massilles, plastilina, pilotes antiestrès o aigua. També és útil l’ús de gomes elàstiques entre les potes de la cadira de la classe per tal que la pugui estirar amb els peus. Tot aixó li permet certa movilitat i, per tant, gererar benestar, augmentar la concentració i disminuir l’estrés sense distorsionar la classe.

Per infants hipersensibles: crear espais tranquils, potenciar l’ús de llum natural en detriment de les llums artificials (especialment la llum freda de fluorescents i similars), reduir sorolls forts, mantenir un nivell de soroll el més baix possible a la classe, permetre ús de cascos i cancel·ladors del so quan això no sigui possible, afavorir l’ús de roba còmoda, etc.

Per infants que s’estressen fàcilment: embolicar-se amb una manta, escoltar música suau o fer respiracions profundes, permetre’ls sortir de l’aula. Per exemple anar al bany a rentar-se la cara o les mans, anar a beure aigua, sortir 5 minuts al pati (o a un espai tranquil com la biblioteca) a respirar…