El text
We’re a highly collaborative and supportive team, coming together on every project to ensure our clients get the very best result.

Característiques textuals
Tipus de text
- Segons la seva funció: narratiu, descriptiu, instructiu...
- Els textos periodístics
Què és un text?
Un text és una unitat de comunicació amb sentit complet, és a dir, un conjunt d’oracions que transmeten un missatge organitzat. Pot ser oral (quan parlem) o escrit (quan redactem), i no és només una suma de frases: totes les parts han d’estar relacionades i connectades per formar un tot.
Per exemple, si diem “Avui fa sol. Portaré paraigua. Els gossos mengen carn”, això no seria un text, perquè les frases no tenen un sentit conjunt > En canvi, si diem “Avui fa sol i, com que no hi ha previsió de pluja, no caldrà que porti paraigua”, sí que és un text, perquè les frases tenen una relació lògica i expliquen una mateixa situació.
Característiques textuals
Coherència
La coherència és el que fa que un text tingui un sentit global i sigui fàcil d’entendre. Vol dir que les idees no estan posades a l’atzar, sinó que segueixen un ordre i guarden relació entre elles. Un text coherent no barreja temes diferents i manté una idea principal al voltant de la qual s’organitza tota la informació. Per exemple, si escrivim sobre un viatge a París, hem de parlar de llocs visitats, experiències i impressions, no pas de la reproducció dels peixos tropicals.
Com aconseguir-la:
Organitzar les idees en ordre lògic. Exemple: Primer explico com vaig arribar al lloc, després què vaig fer i, finalment, com va acabar el dia.
No barrejar temes diferents. Exemple: Si estic parlant de la meva escola, no té sentit incloure de sobte una frase sobre què vaig sopar ahir.
Evitar contradiccions. Exemple: No té coherència dir: “M’agrada molt llegir llibres, però no he llegit mai cap llibre”.
Mantenir una idea central clara. Exemple: En un text sobre els beneficis de l’esport, tot el que s’expliqui ha d’estar relacionat amb la salut i l’activitat física.
Text sense coherència
Ahir vaig anar a comprar fruita al mercat. Els gossos són animals carnívors. L’estiu passat vaig anar a la platja.
Aquest text no té coherència perquè barreja temes que no tenen cap relació entre si.
Correcció coherent:
Ahir vaig anar a comprar fruita al mercat. Hi havia molta varietat: taronges, pomes i raïm. Finalment vaig comprar pomes, perquè eren fresques i feien molt bona olor.
Ara totes les frases parlen del mateix tema: comprar fruita
Cohesió
La cohesió és la manera com les frases i paraules del text es connecten entre si perquè no quedin soltes, sinó que formin una cadena fluida. Això s’aconsegueix amb diferents recursos de la llengua: substituir paraules per altres, fer servir enllaços, repetir paraules importants amb mesura i mantenir l’harmonia dels verbs. Per exemple, en lloc de dir “La Maria va arribar. La Maria estava cansada. La Maria es va estirar”, que sona repetitiu i tallat, podem dir “La Maria va arribar, estava cansada i per això es va estirar”.
Com aconseguir-la:
Substituir paraules repetides amb pronoms. Exemple: “Vaig veure la meva amiga Anna. La vaig saludar.” (en lloc de repetir “Anna”).
Fer servir sinònims. Exemple: “El cotxe era molt ràpid. Aquell vehicle podia arribar a molta velocitat.” (“vehicle” substitueix “cotxe”).
Utilitzar connectors (mots que uneixen frases). Exemple: “Feia fred, però vam sortir igualment.” / “Va ploure molt; per tant, vam suspendre el partit.”
Fer concordar temps verbals i persones. Exemple: “Ahir vaig anar al mercat i vaig comprar fruita.” (no seria cohesionat dir: “Ahir vaig anar al mercat i compro fruita”).
Repetir de forma controlada paraules clau. Exemple: En un text sobre la música, podem repetir “música” en diversos moments perquè el lector no perdi el fil, però no cal posar-la a cada frase.
Text sense cohesió
El nen va anar al parc. El nen va veure un gos. El nen va seure a un banc. El nen va menjar un entrepà.
Aquest text sona repetitiu i tallat, perquè sempre es repeteix “el nen” i les frases no estan ben connectades.
Correcció cohesionada:
El nen va anar al parc, on va veure un gos. Després va seure a un banc i es va menjar un entrepà.
Ara hi ha substitució (“on”), connectors (“després”) i menys repetició.
Adequació
L’adequació és l’adaptació del text a la situació, al receptor i al canal. No parlem ni escrivim igual a un amic que en un examen, ni utilitzem les mateixes paraules en una carta formal que en un missatge de mòbil. Ser adequat vol dir triar el registre, el vocabulari i el to segons el context, de manera que el text compleixi la seva funció comunicativa i arribi bé al destinatari.
Com aconseguir-la (amb exemples):
Escollir el registre segons el destinatari. Exemple: amb un professor diem “Bon dia, no puc venir a classe”, però amb un amic diem “Ei, avui no vinc a classe”.
Triar vocabulari segons qui llegeix. Exemple: en un text científic diem “Els humans són éssers vius homeoterms”, però en un text divulgatiu diem “Les persones mantenen la temperatura del cos estable”.
Ajustar l’extensió i el format al canal. Exemple: en un missatge de WhatsApp és adequat dir “Arribo en 5”, però en un correu formal caldria “Arribaré amb uns minuts de retard”.
Respectar les convencions socials. Exemple: en una carta formal s’espera una salutació (“Benvolguda senyora”) i una cloenda (“Atentament”).
Text sense adequació
“Benvolgut company, em veig en l’obligació d’informar-te que avui no podré assistir a la nostra trobada vespertina.”
És massa formal per parlar amb un amic, no és adequat
Correcció adequada (registre col·loquial):
“Ei, avui a la tarda no podré venir a la trobada.”
Aquí el to és molt més proper i adequat per a una conversa entre amics.
Quins tipus de text hi ha?
Els textos són la forma principal que tenim per comunicar-nos i es classifiquen segons la seva intenció comunicativa, és a dir, segons què vol aconseguir la persona que els produeix. Poden ser orals (quan parlem) o escrits (quan redactem). Els primers, com una conversa entre amics, una classe del professor o una conferència, solen ser més espontanis i immediats. En canvi, els textos escrits, com una novel·la, un article de diari, una recepta de cuina o un cartell publicitari, acostumen a ser més planificats i permanents.
En tots dos casos, el text ha de ser coherent, cohesionat i adequat per complir bé la seva funció. Segons la intenció, trobem diferents tipus de text, cadascun amb característiques pròpies. A continuació veurem les característiques del text narratiu, descriptiu, expositiu, dialogat, etc. En un altre apartat (més abaix) veurem els textos periodístics i les seves característiques.
Tipus de text segons la seva funció
1. Text narratiu
Explica una història real o inventada que passa en un temps i un lloc determinats.
Té personatges, que poden ser protagonistes i secundaris.
Els fets es desenvolupen en un temps i un espai concrets.
Sempre hi ha una estructura temporal: presentació (inici), desenvolupament (nus) i desenllaç (final).
Sol utilitzar verbs en passat i moltes vegades apareix un narrador que explica la història.
Exemple: “Ahir a la tarda vaig sortir a passejar. De sobte va començar a ploure i em vaig haver de refugiar sota un arbre. Al cap de deu minuts, el cel es va aclarir i vaig poder tornar a casa.”
2. Text descriptiu
Serveix per explicar amb paraules com és una persona, un objecte, un paisatge o qualsevol element.
Pot ser objectiu (descriu de manera neutra, sense opinions) o subjectiu (inclou emocions i opinions).
Fa servir molts adjectius qualificatius i comparacions per donar detalls.
Pot organitzar-se de manera espacial (de dalt a baix, de dins a fora, del general al particular).
No hi ha accions principals, sinó que l’èmfasi es posa en els trets i característiques.
Exemple: “La meva gossa és petita, de color marró clar, amb les orelles punxegudes i uns ulls molt vius que semblen somriure.”
3. Text expositiu
Informa o explica un tema de manera clara i objectiva.
El seu objectiu és transmetre informació, no pas opinar.
Fa servir un llenguatge clar, precís i objectiu.
Sol organitzar la informació amb definicions, exemples, comparacions o classificacions.
És habitual en llibres de text, enciclopèdies, informes o articles científics.
Exemple: “Els planetes del sistema solar giren al voltant del Sol. Cadascun té característiques pròpies: Mart és conegut com el planeta vermell pel color de la seva superfície.”
4. Text instructiu
Explica els passos que cal seguir per fer alguna cosa.
Fa servir verbs en imperatiu o en infinitiu (fes, posa, agafa / fer, posar, agafar).
La informació s’organitza de manera seqüencial i clara, sovint amb llistes o numeracions.
Ha de ser breu i precís, sense informació innecessària.
És habitual en receptes de cuina, manuals d’ús, reglaments o normes.
Exemple: “Per preparar una truita: 1) Bat els ous en un bol. 2) Afegeix una mica de sal. 3) Escalfa oli en una paella i aboca la barreja.”
5. Text argumentatiu
Defensa una opinió i vol convèncer el lector o l’oient.
Presenta una tesi (idea principal que es vol defensar).
Inclou arguments que reforcen la tesi, basats en raons, proves i exemples.
Acostuma a acabar amb una conclusió que resumeix i reforça la posició inicial.
Fa servir molts connectors com perquè, ja que, per tant, en conseqüència, així doncs…
Es troba en debats, articles d’opinió, anuncis publicitaris, assajos o discursos polítics.
Exemple: “Fer esport cada setmana és molt beneficiós. Ajuda a mantenir la salut, millora l’estat d’ànim i redueix l’estrès. Per això tothom hauria de reservar una estona per fer exercici.”
6. Text dialogat
Reprodueix una conversa real o fictícia entre dues o més persones.
Té torns de paraula, cada interlocutor parla quan li toca.
Pot utilitzar guions (—) o cometes (“…”) per indicar què diu cadascú.
El llenguatge pot ser col·loquial (entre amics) o formal (en una entrevista).
És habitual en obres de teatre, novel·les, entrevistes, xats o guions de cinema.
Exemple:
—Véns a la festa aquesta nit?
—Sí, però arribaré una mica tard.
7. Text poètic
Expressa sentiments, emocions o idees de manera artística i creativa.
Fa servir molts recursos literaris (metàfores, comparacions, jocs de paraules, ritme).
Sovint s’estructura en versos i estrofes, encara que també pot ser en prosa.
La intenció no és informar sinó emocionar, suggerir o fer pensar.
És habitual en la poesia, la cançó i la literatura lírica.
Exemple: “Quan cau la nit, les estrelles brillen com diamants damunt la foscor silenciosa.”
8. Text publicitari
Té com a objectiu cridar l’atenció i convèncer per vendre un producte, un servei o una idea.
És un text persuasiu, que combina informació amb estratègies per atraure el lector.
Utilitza frases breus, impactants i fàcils de recordar (eslògans).
Fa servir recursos com imatges, colors, repeticions o exageracions.
Sol aparèixer en cartells, anuncis de televisió, xarxes socials, revistes, etc.
Exemple: “Descobreix el nou mòbil X: més ràpid, més potent i al millor preu. No te’n quedis sense!”

Introducció als textos periodístics
Els textos periodístics són aquells que apareixen als mitjans de comunicació (diaris, revistes, ràdio, televisió, internet) i tenen com a objectiu principal informar, opinar o entretenir sobre fets d’actualitat. Poden ser orals (noticiaris de ràdio, informatius de televisió) o escrits (articles de diari, cròniques, entrevistes).
Característiques comunes dels textos periodístics
-
Tracten temes actuals i d’interès públic.
-
Utilitzen un llenguatge clar i accessible, tot i que pot variar (més objectiu en les notícies, més subjectiu en els articles d’opinió).
-
Poden incloure dades, testimonis i cites per donar credibilitat.
-
Sovint combinen paraula i imatge (fotografies, gràfics, vídeos).
-
Tenen una estructura jeràrquica: la informació més important es presenta al principi.
Segons la seva finalitat, els textos periodístics poden ser informatius, d’opinió o híbrids (barregen informació i opinió).
Tipus de text periodístic
1. Notícia:
És el text periodístic bàsic. Informa de manera objectiva sobre un fet actual, sense incloure opinions personals.
Característiques:
-
Respon a les 6 preguntes bàsiques: què ha passat, qui, quan, on, com i per què.
-
El més important es diu al principi (entrada o lead) i després s’amplia amb detalls.
-
Utilitza un llenguatge clar, breu i objectiu.
-
Exemple: “Ahir a la tarda es va produir un incendi en un edifici del centre de Barcelona. Els bombers van evacuar una vintena de veïns i no es van registrar ferits.”
2. Crònica
Explicació detallada i ordenada d’uns fets viscuts directament pel periodista.
Característiques:
-
Té un ordre cronològic (explica què va passar pas a pas).
-
Combina informació amb alguna valoració personal.
-
El periodista sol ser testimoni dels fets (partits de futbol, concerts, manifestacions…).
Exemple: “El concert va començar amb deu minuts de retard. El públic va rebre l’artista amb una ovació i, al llarg de dues hores, es van sentir els grans èxits de la seva carrera.”
3. Reportatge
Text ampli que aprofundeix en un tema d’actualitat amb dades, testimonis i context.
Característiques:
-
És més llarg i detallat que una notícia.
-
Inclou entrevistes, estadístiques, testimonis i descripcions.
-
Pot contenir una mica d’estil personal del periodista.
-
Busca no només informar sinó també explicar i contextualitzar.
Exemple: Un reportatge sobre la sequera pot incloure dades meteorològiques, entrevistes amb agricultors i declaracions de científics.
4. Entrevista
Text basat en les preguntes i respostes entre un periodista i un personatge.
Característiques:
-
Pot ser informativa (dona dades sobre un fet) o de personalitat (descobreix aspectes humans d’una persona).
-
Té estructura de pregunta → resposta.
-
Sol incloure una breu presentació del personatge entrevistat.
Exemple:
Periodista: Què significa per a vostè aquest premi?
Artista: És un reconeixement a molts anys de treball i em fa molt feliç.
5. Article d’opinió (d’opinió)
Text en què un autor (periodista o especialista) expressa el seu punt de vista sobre un tema actual.
Característiques:
-
Té un to subjectiu i utilitza arguments per defensar una opinió.
-
Porta la signatura de l’autor.
-
Pot utilitzar recursos retòrics (ironia, metàfores, comparacions) per convèncer.
Exemple: “És evident que la mobilitat a la ciutat necessita un canvi. No podem continuar prioritzant el cotxe privat davant del transport públic i sostenible.”
6. Editorial
Text d’opinió que expressa la postura oficial del diari sobre un tema rellevant.
Característiques:
-
No porta signatura personal: reflecteix la posició del mitjà.
-
Té un to formal i argumentatiu.
-
Sol aparèixer a la secció d’editorials dels diaris.
Exemple: “La reforma educativa anunciada pel govern és necessària, però hauria de comptar amb un ampli consens polític i social per ser eficaç.”
7. Columna
Text breu i subjectiu que un autor publica de manera regular en un diari.
Característiques:
-
Té un estil personal i literari, sovint amb to irònic o humorístic.
-
Tracta temes d’actualitat o qüestions quotidianes.
-
Porta signatura i sol estar en un espai fix del diari.
Exemple: “Encara hi ha qui creu que la pluja és molesta. Jo, en canvi, celebro cada gota que cau en aquest país tan necessitat d’aigua.”